La pacient, que va morir fa uns mesos, va quedar en cadira de rodes amb una discapacitat del 76%

El Jutjat Penal número 1 de Terrassa ha condemnat Maria JAM, una pediatra d'un centre d'assistència primària de la localitat, un any i nou mesos de presó per un delicte de lesions per imprudència. La sentència, a la qual ha tingut accés aquest mitjà, indica que la condemnada va atendre MM des que va néixer el 1997 fins al 2012. El 2009 la menor va començar amb dificultats per parlar i caminar, vòmits, mals de cap o marejos, per la qual cosa la família es va començar a preocupar ja ha plantejat a la doctora si podia patir una malaltia neurològica.

Tot i això, la pediatre no va considerar que havia d'encarregar proves més concretes per determinar l'origen de les malalties i va aconsellar a la família que apuntessin la menor a activitats de psicomotricitat com el hip-hop. El juliol del 2012, la pacient va ser visitada d'urgències a la Clínica Dexeus i després de fer-li un TAC cranial se li va trobar que tenia un tumor cerebral.

El jutge considera que la pediatre, «tot i els símptomes presentats per la menor» les vegades que la va visitar en 3 anys «no va utilitzar els mitjans disponibles (imatges radiològiques, TAC, ressonància nuclear Magnètica…) ni tampoc va fer derivació de la menor a neuropediatria tot això necessari i imprescindible per realitzar una correcta orientació diagnòstica. Com a conseqüència d?aquesta omissió de l?acusada, es va produir una omissió i demora inexcusable en l?actuació quirúrgica urgent que necessitava la pacient».

Per això, la sentència indica que «com a conseqüència del lapse de temps transcorregut entre els primers símptomes del tumor i el diagnòstic del mateix» la menor va patir greus seqüeles que la van deixar en cadira de rodes amb una minusvalidesa del 76% amb dificultats per parlar i sentir , visió doble, paràlisi facial dreta i altres problemes de salut. Les diverses operacions no van aconseguir extreure del tot del tumor. Fa uns mesos, la menor va morir com a conseqüència d'aquesta patologia. A més de la pena de presó, el jutjat imposa una inhabilitació de dos anys i mig de la doctora per exercir la professió.

Durant el llarg procés judicial, la família i el seu advocat van engegar una campanya de recollida de firmes per internet per demanar a l'asseguradora que cobria la responsabilitat civil de la doctora en l'exercici de la seva professió la indemnització corresponent per «donar-li a la nostra filla totes les cures» que necessitava. En pocs dies van aconseguir uns 100.000 suports i la campanya es va tancar amb més de 233.000 signatures.

«Que deixin de veure'ns com una despesa en el seu volum important de beneficis aconseguit gràcies al cobrament de totes les nostres pòlisses i accedeixin, com a mínim, a reunir-se amb nosaltres», demanava la família a la campanya a l'asseguradora i el Servei Català de la Salut ja que volien evitar el judici tant sí com no. Finalment, poc abans de celebrar-se la vista oral, la família, representada pel advocat Borja Masramon, va aconseguir un acord amb la companyia i va rebre més d'un milió d'euros d'indemnització.

Masramon va afirmar que «aquest cas, en què va morir una noia amb tota la vida al davant, em va marcar per a sempre. Vivim amb la família una lluita desigual fins al final i aconseguim una de les màximes indemnitzacions que s'han donat a Espanya per una negligència mèdica. És terrible que la Seguretat Social quan es produeix una negligència mèdica tan clara i evident no tingui cap camí establert que no sigui una demanda judicial contra les companyies d'assegurances».

A més, va afegir que «la sentència hauria d'animar les persones que han patit negligències mèdiques a reclamar. De vegades pensen que no és possible exigir una compensació o indemnització davant d'una mala praxi mèdica i aquest cas demostra que s'ha de tenir esperança».