La pacient, que va morir fa uns mesos, va quedar en cadira de rodes amb una discapacitat del 76%

El Jutjat Penal número 1 de Terrassa ha condemnat Mara JAM, una pediatra d’un centre d’assistència primà ria de la localitat, a un any i nou mesos de presi per un delicte de lesions per imprudència. La sentència, a la qual ha tingut accés aquest mitjà, indica que la condemnada va atendre MM des que va néixer el 1997 fins al 2012. El 2009 la menor va començar amb dificultats per parlar i caminar, vàmits, mals de cap o marejos, per la qual cosa la família va començar a preocupar-se ja ha plantejat la doctora si pot plantejar a la doctora.

Tanmateix, la pediatre no va considerar que havia d'encarregar proves més concretes per determinar l'origen de les malalties i aconsellar a la família que apuntessin la menor a activitats de psicomotricitat com el hip-hop. El juliol de 2012, la pacient va ser visitada d’urgències a la ClÃnica Dexeus i després de fer-li un TAC cranial se li va trobar que tenia un tumor cerebral.

El jutge considera que la pediatra, malgrat els símptomes presentats per la menor les vegades que la va visitar en 3 anys no va utilitzar els mitjans disponibles (imatges radiològiques, TAC, ressonància nuclear Magnàtica…) ni tampoc va realitzar derivació de la menor a neuropediatria tot això necessari. Com a conseqncia d'aquesta omissió de l'acusada, es va produir una omissió i demora inexcusable en l'actuació quiròrgica urgent que necessitava la pacient.

Per això, la sentència indica que com a conseqüència del lapse de temps transcorregut entre els primers símptomes del tumor i el diagnòstic del mateix la menor va patir greus seqüeles que la van deixar en cadira de rodes amb una minusvalidesa del 76% amb dificultats per parlar io, visi doble, parlisi facial. Les diverses operacions no van aconseguir extreure del tot del tumor. Fa uns mesos, la menor va morir a conseqüència d’aquesta patologia. A ms de la pena de presó, el jutjat imposa una inhabilitaci de dos anys i mig de la doctora per exercir la professi.

Durant el llarg procés judicial, la família i el seu advocat van posar en marxa una campanya de recollida de signatures per internet per demanar a l'asseguradora que cobreixi la responsabilitat civil de la doctora en l'exercici de la seva professi la indemnitzaci corresponent per donar-li a la nostra filla totes les cures que necessitava. En pocs dies van aconseguir uns 100.000 suports i la campanya es va tancar amb més de 233.000 signatures.

Que deixin de veure'ns com una despesa en el seu volum important de beneficis aconseguit gràcies al cobrament de totes les nostres plisses i accedeixin, com a mínim, a reunir-se amb nosaltres, demana la família a la campanya a l'asseguradora i el Servei Català de la Salut ja que voldrien evitar el judici sigui com sigui. Finalment, poc abans de celebrar-se la vista oral, la família, representada pel advocat Borja Masramon, va aconseguir un acord amb la companyia i va rebre més d'un milió d'euros d'indemnització.

Masramon va afirmar que aquest cas, en què va morir una noia amb tota la vida per davant, em va marcar per a sempre. Vivim amb la famlia una lluita desigual fins al final i aconseguim una de les mximes indemnitzacions que s'han donat a Espanya per una negligncia mdica. És terrible que la Seguretat Social quan es produeix una negligència mèdica tan clara i evident no tingui cap camí establert que no sigui una demanda judicial contra les companyies dassegurances.

A més, va afegir que la sentència hauria d'animar les persones que han patit negligències mèdiques a reclamar. De vegades pensen que no és possible exigir una compensació indemnitzaci davant una mala praxi mèdica i aquest cas demostra que cal tenir esperança.